7 settembre 2006

136 - s. 59, 7° in dialetto

Ho fat ’na ipotesi

A ’na certa età se maŕda tuti e ti che t’à ’assà passar i ani soportando ’a vita magnarse i fruti dŕoghe a pensier che ’dess te par vani, quando vien vanti zentoḿe maeani che i tempi ṕ che bei prepara bruti anca co ’na festa de quatro cani, tra rinpianti, assenze e doeori acuti, poder dir «Me maŕo ’l è fastdioso» no l’é a stessa roba de dir «Questo ’l é da dódese ani me moroso», specie se inteigente, bravo e onesto... Ma, par mi, do caraffe de raboso val ṕ de sindaco e tut el resto.