25 settembre 2014

510/214°- sonetto 364/206°

Ciche

El jera ’l odor dei disadattài gnanca boni de parlar, come putèi bisognosi de distrarse, coi cai del fumo tatuài sui déi, col bisogno de sentirse danài e co ’a speranza de parer pi bèi e in realtà depressi, condanài a spuzar tabaco fin sui cavéi... Dal sachét coi zenteneri de ciche butà là sul canton de ’a me cardenza fumae in terazza e ’assae da ti che te firma el museo de l’inocenza, ogni volta che passe par là piche al naso ’l amor co na so essenza