25 settembre 2014
510/214°- sonetto 364/206°
Ciche
El jera ’l odor dei disadattài
gnanca boni de parlar, come putèi
bisognosi de distrarse, coi cai
del fumo tatuài sui déi,
col bisogno de sentirse danài
e co ’a speranza de parer pi bèi
e in realtà depressi, condanài
a spuzar tabaco fin sui cavéi...
Dal sachét coi zenteneri de ciche
butà là sul canton de ’a me cardenza
fumae in terazza e ’assae da ti che
te firma el museo de l’inocenza,
ogni volta che passe par là piche
al naso ’l amor co na so essenza
|